L’ARCA DE NÚVIA

S’hem mostra cada dia
el món dels medis
on hi campa la brutícia,
les paraules falses,
i el ressentiment
entre preguntes i respostes...

Mes en la meva arca de núvia
hi guardo llavors
d’alguna mena ja oblidada.

No és segur que germinin
però jo les mantinc embolcallades
amb clara seda d’un nou temps.

CONXITA LLADONOSA 24/05/2010 19:28:22

ELS SILENCIS

elblogdelara.com



Les meves butxaques
s’han omplert de silencis.
Els silencis bandegen
la xavalla
de les mentides.

Ells, ara es van fonent
per tota la meva pell,
en els meus records;
foragitant tanta falsedat
com ens envolta.

Jo estimo aquest silenci pur
que només puc agrair
algun instant
quan la malaltia em deixa.

El silenci sé que em portarà
fins alguna perduda estança
on s’hi estatjarà la veritat.

Conxita Lladonosa 24/05/2010 18:54

TENDRE HOMENATGE

VIDALBES
(Homenatge a Màrius Torres o bé endevinalla)


Jo veig cada dia les vidalbes.
Les veig quan son blanques i estrellades,
quan s’amaguen darrere les fulles
com mans d’elfa vegetal,
quan floreixen
en mig de camps humits,
quan donen fruits vermells:
tendres, ben tendres.

Tu has vist vidalbes?
No, oi?
Les imaginava el Màrius
fa cent anys.
Les veia cada matí
la REINA ELISENDA
la del nom bonic
i l’única que encara era gòtica....

BONS CONTRASTOS A L'ENTORN DE LA LLUNA

www.ludimaginary.net



CONTRAST

Un noi negre i jo
passàvem per un carreró estret i fosc.

El xicot tenia el rostre resplendent
com l'eben.

La lluna potser ens mirava.
La seva presència era brillant i grisa

Ell em va dir: 'sort de la lluna'.
l' ombra d'ell era blanca,

la meva de color eben transparent...

Conxita Lladonosa (26-1-10)

BUSCANT UN TÍTOL ADIENT PER LA NARRACIÓ DE LA MEVA VIDA

amicsarbres.blogspot.com


ARBRES I BARDISSES


Penso i penso
i em perdo entre les bardisses
del bosc del meu pensar,
on les branques de conveniència
em canvien el traç de la conversa
i l’amaguen sota l’escorça de l’oblit.

Els déus enganyosos es disfressen de misteri
i jo els miro als ulls
i ells em defugen
discrets i gens burletes
però tan indecisos com jo
quan indago
sobre traces de saviesa

dins el goigs
de la memòria passada
com a primer senyal i guia
del vial clar
per l’esdevenir futur.

Més ara, ni em resigno,
ni faig burla
de tot allò que espero
i sembla que tindré
quan es tornin a desensorrar
les altes cotes de les hores...

Predis que em pertanyen només
per ser una dona.

Pertinença,
sense poder i sense llegendes
només com a salvació
nostra,
esperada i volguda.

Mentre m’afanyo a teixir saó de temps
entre encenalls de roure
i fils sobrers de les cançons
que mai em traeixen.

CONXITA LLADONOSA
(dijous, 29 de desembre de 2005 16:18:00)
dimarts, 12 / maig / 2009

LLEI D'ESTRANGERIA

www.laverdad.es


MARIAM

Mariam. Venies de l’Argèlia
ofegada en sang.

Tenies el cabell
negre com l'atzabeja,
fent empara
als teus ulls brillants
negres i insegurs.

Vas acabar
escrivint poemes
de nena petita
recent alfabetitzada.

Eres tan feliç
vestida amb la roba
i les danses
del folklore català.

S’han succeït els dies
i mai més t’he tornat a veure
malgrat ser la nostra,
una ciutat petita.

En un carrer
de molts passos
hi ha un monument
amb noms de dona.
Un dia hi escriuré el teu.

Cxta dissabte, 16 / maig / 2009

HOMENATGE AL J. R. CASES I ELS SEUS COMPANYS

SUCRE I SI VOLS, DISSENY...
A Josep Ramon Cases Franco i companys de: SUCRE I DISSENY

Me’n vaig a casa.
duc entre les mans una rosa blanca
sense espines.
No recordo si les ha segat
els dits de la florista.

Vol posar-m’hi verd i a mi no m’agrada,
només vull la rosa blanca.

El blanc és el color de la nata
nata, flor intrínseca de la llet
com una pau...

El jove artesà, antic trapella
originarà, tot un seguit de fets oposats
per fer-ne un políedre de gustos
dispersos i versemblants
en la seva suavitat
i recorrerà
entre els dits i la memòria
la mirada cap als dolços
des dels sentits.

Potser recordarà una plaent carícia
antiga,
de xocolata
i pals de vainilla;
sorgirà llavors
l’extens plaer
dels gustos i els colors.

Sucre i Disseny

CXTA 05/05/2009 20:55

Bilingüisme poètic

www.igac.org


RESPOSTA

Serà de dia
serà de nit.

Quan podrem parlar
sense por
des de qualsevol matinada,
boirosa o no,

dels anhels de les hores
que són dins el misteri
d’allò encara no descobert.
Podria ser demà
o tractant-se de tu,
mai...

Cxta Lladonosa


ANSWER

Is day
is night.

When we will be able to talk
without fear
from any morning dawn
mistiness or not,

the desires of the hours
that are within the mystery
of that still not discovered.
It might be tomorrow
or it being about you,
never...

DISQUISICIONS APROXIMADES SOBRE UN FET

www.xtec.es

OR

Vam sortir del mar
i xops d’aigua i de sal
ens vam estirar a la platja
ens besàvem com si ens hi anés la vida.

Jo amb les mans
resseguia els teus cabells
llarguísims d’or,
se m’embolicaven entre els dits

Estàvem sols
i la remor del mar era quasi inoïble.
Ens vam anar rebolcant hores i hores
fins que me’n vaig adonar.

DRAMA!

T’esmunyies endins la poderosa sorra,
en realitat fugies de mi
sense ni tant sols saber-ho.

Jo desperta
veia com els teus cabells
lentament se m’esmunyien de les mans
sense néixer espigues d’or
sense que brotés cap canyar
per fer-ne la flauta de cridar-te

com a la Flor Romanial
res, ni un potser.

CXTA.

ÒRBES PERDUTS I CONVERSES INACABADES

www.hermeticum.net

CONVERSA INSUFICIENT

Una conversa cada vegada mes curta.
Un mateix pensar en que és la civilitat.

Aromes perdudes
dins unes paraules
de volences espargides
faran que el destí és torni perpendicular
perquè fugin les nostres vides,
a mil distàncies:
amb la serenor volguda dels àlgids estels.

Y, ara romanen cansats
foliols de primavera entre tu i jo.
Remors i signes difusos.
Càntics sense so,
partitures sense clau.

Un altre dels meus orbes perduts
per ara...
Cxta. Lladonosa 13/04/2009

fred

Sóc al llit,
tinc els peus freds
i ningú que me'ls escalfi,
potser que em posi mitjons
mentre espero
qui me'ls pot caldejar.

mirada en el buit

L'he vist avui,
un altra volta,
amb els ulls oberts
i els somnis trencats.

Broken Dreams by

NI RAÏMS NI GESSAMÍ

www.naciodigital.cat/


NI RAÏM, NI GESSAMINS

No sé si dins el punt difús
on rau ara la teva probable existència,
ignoro si s’hi ubiquen
arbres, líquens o falgueres:
boscos amarats d’àlgida humitat.

No ho sabré per molt que et recordi.
El que sí sé
és que, el que havien de ser
raïm i gessamins
ametistes i coralls
van ser sempre argelagues i espines,
taronges amargues...

El vi decantat
negre i esquerp,
cap cub va donar-li
gens de foc ni cap partícula
de l’eix de colors
que naixia dins meu.

Res quedà en el teu record,
esborrant del teu sí,
aquell fruit radiant de permanència...

Tant de bo
els teus déus de fred t’emparin
a tu.

Per a mi,
no demano cap final.

Concepció Lladonosa.- 29/06/2008 18:04:03




www.itxart.com

Y Dios me hizo mujer

Y Dios me hizo mujer
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.

Con curvas
y pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.

Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.

Compuso mi sangre
y me inyectó en ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños
el instinto.

Todo lo creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.

(Gioconda Belli, El ojo de la mujer, 1997)

TERÀPIA OCUPACIONAL: BILINGÜISME I POESIA

la-luz-oscura.blogspot.com


ANSWER

One day
one night

When will be able
to talk
without fear
from any dawn
misti or not

the desires of the hours
that are within
the mistery
not discovered
in the futur

Cxta Lladonosa

(Correcció: Zeiko Piric


TRADUCCIÓ APROXIMADA

ANSWER

Un dia
una nit

Quan podrem parlar
sense por
des de qualsevol matinada
boirosa o no

dels anhels de les hores
que rauen
dins el misteri
d'allò encara no descobert
dema...

RESPOSTA A "CRISI" AMB UN ALTRE POEMA

HEUS ACÍ UN POEMA QUE PERTANY A "LLUNARI" DEL POETA MANACORÍ: JOSEP LLUÍS AGUILÓ

Les Onades, les gleves de petroli,
el fum de les explosions, el foc
negre, la llum incerta, la pistola
ceràmica, tots els femers farcits
de nosaltres, l'òrfena carn de llauna,
l'electrònica devastada, els cables
de colors tallats, el teu sexe eixut,
la cara esclafada al vidre del cotxe,
els tumors interns i externs, el fibló,
la derrota, la mar extenuada.

La metàstasi de l'apocalipsi.

PUBLICAT COM UN SERVEI PR APRENDRE A ESCRIURE POESIA...

crisi

irònicament,
la microestructura dels meus pensaments
flaqueja com la macroestructura de l'economia;
sembla que la injecció de capitals
resulta tan inútil
com l'augment d'estabitlitzadors químics
pels meus neurotransmisors.

mentre,
ens diuen que tinguem paciència,
que deixem que els gurús,
els que en saben,
apliquin les correccions necessàries
perquè tot torni a la relativa normalitat.

dimarts, dimecres, dijous... qui sap, què importa

sola

entre la grava

prenent el sol

sol, sol, sola.

esperant 

la comunió diària

que finalment

un dia em durà

a la redempció

del pecats,

dels malalts.

mentrestant

m'aïllo aquí

en un raconet,

lluny dels mortals

i dels normals.

quatre murs

amb altes reixes

i pastilles de colors

per tornar a entreveure

per uns moments

la vida en technicolor

(en contrucció)

DESERT INTEGRADOR

DESERT I VIDA

Un desert que d'antuvi pot semblar el símbol del norrès, integra i clava dins la seva sorra ardent, els dubtes i els embolcalls del cor d'una dona.

Mai no és norrès, ni mancança, les dunes movedisses: Són tot mar ressec disposat sempre a assenyalar nous camins dins el vent. Cxta

SUCESOS Y PÁRAMOS

PÁRAMOS


De tanto no mirar las flores
se perdió su polen.
El que transportan las abejas o el viento

Llegaron, eso sí
vuelos de mariposas negras
que provenían de los páramos
de ‘Misis Death’,
molesta por la intrusión
-en los caminos inseguros
que tomaste-
hacia sus yermos oscuros.

Los suyos,
los de la dama armada,
son siempre exactos y efectivos.

El dolor que impulsa a encontrarlos
es similar a otros dolores
más o menos relacionados
con las pérdidas
o con los no encuentros.

Nunca son casuales
No deberías olvidarlo...

SUCESOS: 08/12/2008, 17:19