DESERT I VIDA
Un desert que d'antuvi pot semblar el símbol del norrès, integra i clava dins la seva sorra ardent, els dubtes i els embolcalls del cor d'una dona.
Mai no és norrès, ni mancança, les dunes movedisses: Són tot mar ressec disposat sempre a assenyalar nous camins dins el vent. Cxta
11 de desembre 2008
DESERT INTEGRADOR
Publicat per Conxita Lladonosa
Etiquetes: cxta, poesia, reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us demanem una mica de respecte i comprensió vers les opinions dels altres. Aquest espai està moderat i no s'accepten trolls.