petons de bona nit

Es fa estrany quan la vida, de sobte, dóna la volta i els que "oficialment" som malaltissos prenem cura d'aquells que sempre els ho han donat tot. Bé, no sé com dir-ho bonic perquè he dormit poques hores avui. La son no em venia perquè estava analitzant la situació, fins i tot metafísicament com diria l'estimada amiga Abril.

Quan ets un infant o quan ets un adolescent i emmalalteixes trobes normal i fins i tot exigeixes amb tota la naturalitat del món que els pares, especialment la mare que és la que ho cura tot, siguin al teu costat, t'agafin la mà i aguantin el teu mal humor ("per això són els pares, no?" et dius a tu mateixa).

Ara passats uns anys de la boja adolescència, m'entendreix poder agafar-li la mà, donar-li mil petons i estar al costat d'una dona tan forta i lluitadora.

Ja no hi haurà més llàgrimes per eixugar

S'ha mort en Michael Jackson i em sembla vergonyós tota la publicitat que se li està donant a l'assumpte. Si a tots ens fa pena la malaltia mental o el trastorn de comportament que aquest podia tenir i que es veu en la transformació quirúrgica a que es fa sotmentre fins a esdevenir un monstre.

El que sembla recordar tothom és als nens als que va abusar, dos el van denunciar però ves a saber quants més n'hi havia. Potser era molt bon ballarí i va arribar al cap de munt del negoci musical però com a persona es va enfonsar al més baix. Jo me n'alegro de la seva mort, des d'ara els seus fills podran tenir una vida més o menys normalitzada al cantó de la seva avia; i el que és més important, cap més nen serà abusat per part seva.

Seguretat vs. navegadors (un cop més)

«En perill» definit com vulnerabilitats públiques no apedaçades. Font: «Els usuaris de l'Internet Explorer insegurs durant 284 dies el 2006» Brian Krebs, Washington Post, 1/4/2007

Crec que vaig fer el meu primer blog el juny del 2003 (si no recordo malament), i des del començament no he deixat de repetir per a qui ho volgués llegir com és d'important la seguretat en la nostra navegació per la xarxa.

En l'entorn del sistema operatiu Window$ (que per altra banda és l'usat en la gran majoria de màquines) l'equip de Mozilla no han deixat d'innovar per fer cada dia un navegador més compatible, multilingue, segur i adaptable als usos de cada usuari/a. I no me'n cansaré de repetir-ho fins a defallir

BUSCANT UN TÍTOL ADIENT PER LA NARRACIÓ DE LA MEVA VIDA

amicsarbres.blogspot.com


ARBRES I BARDISSES


Penso i penso
i em perdo entre les bardisses
del bosc del meu pensar,
on les branques de conveniència
em canvien el traç de la conversa
i l’amaguen sota l’escorça de l’oblit.

Els déus enganyosos es disfressen de misteri
i jo els miro als ulls
i ells em defugen
discrets i gens burletes
però tan indecisos com jo
quan indago
sobre traces de saviesa

dins el goigs
de la memòria passada
com a primer senyal i guia
del vial clar
per l’esdevenir futur.

Més ara, ni em resigno,
ni faig burla
de tot allò que espero
i sembla que tindré
quan es tornin a desensorrar
les altes cotes de les hores...

Predis que em pertanyen només
per ser una dona.

Pertinença,
sense poder i sense llegendes
només com a salvació
nostra,
esperada i volguda.

Mentre m’afanyo a teixir saó de temps
entre encenalls de roure
i fils sobrers de les cançons
que mai em traeixen.

CONXITA LLADONOSA
(dijous, 29 de desembre de 2005 16:18:00)
dimarts, 12 / maig / 2009

IV PARLAMENT DE LES RELIGIONS A LLEIDA

IV Parlament Català de les Religions, Lleida 2009

El IV Parlament Català de les Religions tindrà lloc a Lleida el 14 de juny de 2009 al Campus de la Universitat de Lleida.
Espiritualitat, Dona i Societat:
Unitat en la diversitat

www.parlament2009.org

Convoca: Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós.
Organitza: Associació UNESCO de Lleida.
Col•laboradors: Generalitat de Catalunya - Direcció General d'Afers Religiosos; Ajuntament de Lleida; Diputació de Lleida; Entitats Bancàries; Altres Entitats Comercials.

"La paraula espiritualitat torna a estar d'actualitat, i ho fa en el centre mateix de la nostra societat secularitzada. Ens sembla estrany poder sintonitzar bé en certs aspectes del que diem la postmodernitat: l'individualisme i el rebuig dels dogmatismes...

És una paraula que dóna seguretat, que obre horitzons sense tancar-se en camins molt limitats. Implícitament cerca la novetat. Aboca quelcom supranacional sense abandonar les certeses evidents de la raó.

Destaca les diferències sense que un s'arrisqui a ser considerat fanàtic. Possibilita trobades sense crear llaços excessivament angoixants.
En una paraula, permet tot el que es pot esperar de la saviesa religiosa sense caure en les seves limitacions.
Serà, doncs, el segle XXI el de les espiritualitats?"

Michel Rondet, s.j.:

"Laissez-vous guider par l'Esprit. Petit traité de Theologie Spirituelle".

LLEI D'ESTRANGERIA

www.laverdad.es


MARIAM

Mariam. Venies de l’Argèlia
ofegada en sang.

Tenies el cabell
negre com l'atzabeja,
fent empara
als teus ulls brillants
negres i insegurs.

Vas acabar
escrivint poemes
de nena petita
recent alfabetitzada.

Eres tan feliç
vestida amb la roba
i les danses
del folklore català.

S’han succeït els dies
i mai més t’he tornat a veure
malgrat ser la nostra,
una ciutat petita.

En un carrer
de molts passos
hi ha un monument
amb noms de dona.
Un dia hi escriuré el teu.

Cxta dissabte, 16 / maig / 2009

descansa en pau....

Aquest va ser el primer àlbum en format CD que em vaig comprar pels volts del 1992 al Satchmo, no vaig dubtar gens, vaig anar directa on estava guardat i en sortir de la botiga vaig esperar impacient l'autobús que m'havia de dur a casa on no el deixaria d'escoltar per molts mesos, de fet aquest és un dels pocs cd's que no han deixat de donar voltes en el reproductor al llarg del temps.

Des de petita l'havia considerat com una mena d'àngel caigut ple de sentiment i delicadesa, la veritat és que no sé per què però em sentia identificada amb aquella veu trencada, ja llavors mentre escoltava els Nacha Pop. Vaig tenir la sort de dur-me molts anys amb els meus germans i gràcies a ells em vaig absorbirtots els grups que s'ha denominat la movida en els discos de l'Anna. Del Carles vaig aprendre a apreciar música més rockera i sinistra però això mereixeria tot un altre escrit.

Ja una mica més gran quan sentia la chica de ayer a les tantes de la nit en qualsevol pub fosc i ple de fum, me n'adonava que en part parlava de mi en algunes estrofes. Tot just fa uns dies va tocar aquesta cançó, la canço amb el que se'l recordarà per sempre, en un estúpid programa de tv (i que no enllaço perquè qualsevol pot trobar el video) i la va cantar en una versió prou diferent doncs les creacions canvien com l'artista al llarg del temps. La seva va ser una vida turmentada i plena d'excessos, un dels enfants terribles del panorama musical del país.

Per aquest petit homentge jo he escollit un directe a Santander del 1994:

Nacho Vega - Esperando nada