Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris imatges. Mostrar tots els missatges

11 de setembre 2008

Post-it


(la senyera també val)

27 de juny 2008

Nobleza

20 de maig 2008

11 de maig 2008

La Júlia és una artista (Mikie Mouse)







La Júlia fa uns dibuixos molt macos. El que veieu és del Miky Mause. És una nena que té uns ulls molt bonics i jo sóc la seva padrina. Cxta

25 d’abril 2008

COLORS Y SILENCIS

24 d’abril 2008

ROSA DE PAPER DEL MARC

SANT JORDI, PATRÓ



La diada de Sant Jordi d'enguany va ser una mica alternativa. Vaig anar a l'Aula Hospitalària de l'Arnau de Vilanova


Aquest any vam fer un talleret de cançó d'arreu, posant de relleu la importància de les lletres en una peça musical.

Hi havien infants i adolescents i uns pares d'allò més enrotllats.

Vam cantar fins i tot rocks and rolls.

M'ho/ens ho vaig/vam passar molt bé.

Per esdeveniments familiars no vaig sortir a veure les parades, però jo, precavida com sóc, ja havia comprat llibres.

Ara els llegirem i si cal en farem la crítica.

Em van regalar una rosa biològica i dues de paper i també una lluna vermella i callada com l'artista dibuixant.

13 d’abril 2008

la música i els somnis

27 de gener 2008

NIEBLA EN MI CIUDAD, SIGNO DE REFERENCIA...

08 de gener 2008

IMAGES

03 de setembre 2007

Nova manera de fotografiar.

Des expositions


Tyle Hacs (Afganistan)


Gaël Turine

El festival de fotoperiodisme de Perpinyà: una altra mirada al món

PERPINYÀ MARIA I. GAUSACH

A Perpinyà, des de l’1 al 16 de setembre es celebra el festival: ‘Visa pour l’image’.

Aquest fet cultural ha procurar apartar dels seus esquemes la superficialitat cada vegada més estesa d’exposar desfilades de moda en sí i també moda generada y exposada pels famosos de torn, que en cada reportatge sobre el tema més variat, sense pudor s’exhibeixen amb algun objecte que representen.

L’esdeveniment visual s’ha negat a reflectir l’estúpid gir cap a la via rosa que cansa i embafa i no aporta res cap a les persones, només beneficis econòmics. El XIX Festival Visa pour l'Image de fotoperiodisme ha retornat amb unka sèrie d’exposicions que critiquen la tendència actual de prémer el disparador amb l’absència total de reflexió i d’imaginació.

El festival guiat pel seu director Jean-François Léroy, ha volgut donar fe dels temes que fan trontollar el món, encara que no siguin gaire famosos ni divertits, ans al contrari.

Criden la mirada els temes sobre societat i política que ben bé et porten al pessimisme i potser a esperança.

Samuel Bollendorff d’Oeil Public ha anat a la Xina per fer pública la situació dels camperols que fugen a les ciutats per espolsar-se la misèria on es convertiran en proletaris mal pagats i sense permís de treball.

De l’agència Polares, Yannis Kontos, des de Corea, fa palès que Internet i els mòbils són prohibits i les cameres dels turistes no agraden massa.

A l’agencia Reuters, el professional Ahmad Masood prefereix mirar amb un cert optimisme la seva terra afganesa i deixa mirar el dia a dia del seu país.

Anna Baeza mostra la vida en les escoles dels afores de Dakar.

El català Daniel Intartaglia apunta sobre el Carnaval de Río de Janeiro.

A Sipa Press, el fotògraf Eric Hadj fixa l’objectiu en els joves de La Forestière, que en l’any 20005 van ser els primers en demostrar el seu malviure dins els extrarradis de París i també d’altres ciutats franceses, revoltant-se emprant el foc per cridar l’atenció vers les seves carències.

Ian Berry extreu del seu visor les punyents fotografies de Ghana on molts infants molt petits, són venuts pels seus familiars, per una misèria com a esclaus, als pescadors de varis països veïns. Promoguda la seva venda per màfies locals.

Són els que més han atret a les companyies de televisió amb interessos ètics. Aquestes fotografies són les més emblemàtiques i que més emocionen al contemplar-les.

Finalment, l’agència Los Angeles Times amb Carolyn Cole, ens ofereix la imatge de la indefensió que rodeja l’infància, greuge que es troba arreu del món.

A Visa pour l'image exposen al mateix temps els periodistes que han estat premiats pel World Press Photo, que són les millors imatges periodístiques anuals, cosa que demostra que hi ha periodistes que a l’excel·lència professional s’hi ajunta els sentiments per les persones oprimides.

Els ciutadans d’arreu hi tenim també la responsabilitat vers les persones i la vergonya per no cridar més fort a l’empara d’aquests fets.

19 d’agost 2007

VIES MARINES

05 d’agost 2007

les dones al món


Il·lustració d'Anita Kunz per al New Yorker


Són tres dones diferents o és la mateixa dona en tres societats diferents?


via: Gerra Eterna

04 d’agost 2007

UN DOCUMENT IMPORTANT A DAFUR: LA MIRADA DELS NENS I NENES

DAFUR


· LA MIRADA DE DAFUR A TRAVÉS DELS DIBUIXOS DELS NENS I DE LES NENES. SERAN UNA PROVA DE LES MALDATS QUE NEGUEN TOTS ELS BÀNDOLS COMBATENTS. CLIQUEU CONTROL + MOUSE.- GENTILESA DE EL PAÍS



No es poden amagar les malvestats



Morir prop del poble



Quan el mal arriba tu te'n vas



Els senyors de la guerra



Sense rastre de vida

01 d’agost 2007

ESTELS NAIXENTS

28 de juliol 2007

Blaus i rosats...

22 de juliol 2007

JO SÓC QUI FAIG CRÒNIQUES POÈTIQUES


Mallorca:

Fa poc que he arribat de Mallorca. No he vist ni monuments ni museus, només la catedral, tan colorista i marina.

Sí que he pogut contemplar molts i molts paisatges. A Mallorca et corprèn el color del mar i la força dels arbres.

Encara conserva gairebé sencera la seva virginitat dins una polidesa única.

Quan hi era res del que veia m’inspira el do de la paraula. En arribar, com ja suposava m’he sentit plena dels sons de les llums i de les paraules dels qui vaig deixar allà. Fotos i memòria per a estendre els records...

Cxta: 22-7-07

18 de juliol 2007

EL BIEL, UN ÉSSER. QUELCOM MÉS QUE UNA MASCOTA...

La teva 'mama' t'ha posat un nom mallorquí. Un nom d'aquesta terra. Més

tu estaves destinat a formar part de la família dels amants dels gats.

Ets inquiet i trapella en versió felina i suau.

Ets un MOSSEGATRIX i un DOLÇORETA. Ets atigradet i amb el misteri del

blanc: 'no hi ha res com 'lo' blanc...

Gràcies a tu, Mallorca s'ha fet més propera. Ets un celet felí. A mi em feies

molta gràcia i et poso al bloc per a la recordança...

Lleida 18-7-07 (a la tarda...)





En Biel l'afortunat