11 de setembre 2008
13 de juliol 2008
Hi hauria de sortir la música de Maria del Mar Bonet sobre el poema : Ronda amb Fantasmes
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
27 de juny 2008
20 de maig 2008
11 de maig 2008
La Júlia és una artista (Mikie Mouse)


La Júlia fa uns dibuixos molt macos. El que veieu és del Miky Mause. És una nena que té uns ulls molt bonics i jo sóc la seva padrina. Cxta
Publicat per Conxita Lladonosa 1 comentaris
25 d’abril 2008
24 d’abril 2008
SANT JORDI, PATRÓ
La diada de Sant Jordi d'enguany va ser una mica alternativa. Vaig anar a l'Aula Hospitalària de l'Arnau de Vilanova
Aquest any vam fer un talleret de cançó d'arreu, posant de relleu la importància de les lletres en una peça musical.
Hi havien infants i adolescents i uns pares d'allò més enrotllats.
Vam cantar fins i tot rocks and rolls.
M'ho/ens ho vaig/vam passar molt bé.
Per esdeveniments familiars no vaig sortir a veure les parades, però jo, precavida com sóc, ja havia comprat llibres.
Ara els llegirem i si cal en farem la crítica.
Em van regalar una rosa biològica i dues de paper i també una lluna vermella i callada com l'artista dibuixant.
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
Etiquetes: cxta, imatges, reflexions, vida cuotidiana
13 d’abril 2008
27 de gener 2008
08 de gener 2008
02 de novembre 2007
03 de setembre 2007
Nova manera de fotografiar.
El festival de fotoperiodisme de Perpinyà: una altra mirada al món
PERPINYÀ MARIA I. GAUSACH
A Perpinyà, des de l’1 al 16 de setembre es celebra el festival: ‘Visa pour l’image’.
Aquest fet cultural ha procurar apartar dels seus esquemes la superficialitat cada vegada més estesa d’exposar desfilades de moda en sí i també moda generada y exposada pels famosos de torn, que en cada reportatge sobre el tema més variat, sense pudor s’exhibeixen amb algun objecte que representen.
L’esdeveniment visual s’ha negat a reflectir l’estúpid gir cap a la via rosa que cansa i embafa i no aporta res cap a les persones, només beneficis econòmics. El XIX Festival Visa pour l'Image de fotoperiodisme ha retornat amb unka sèrie d’exposicions que critiquen la tendència actual de prémer el disparador amb l’absència total de reflexió i d’imaginació.
El festival guiat pel seu director Jean-François Léroy, ha volgut donar fe dels temes que fan trontollar el món, encara que no siguin gaire famosos ni divertits, ans al contrari.
Criden la mirada els temes sobre societat i política que ben bé et porten al pessimisme i potser a esperança.
Samuel Bollendorff d’Oeil Public ha anat a la Xina per fer pública la situació dels camperols que fugen a les ciutats per espolsar-se la misèria on es convertiran en proletaris mal pagats i sense permís de treball.
De l’agència Polares, Yannis Kontos, des de Corea, fa palès que Internet i els mòbils són prohibits i les cameres dels turistes no agraden massa.
A l’agencia Reuters, el professional Ahmad Masood prefereix mirar amb un cert optimisme la seva terra afganesa i deixa mirar el dia a dia del seu país.
Anna Baeza mostra la vida en les escoles dels afores de Dakar.
El català Daniel Intartaglia apunta sobre el Carnaval de Río de Janeiro.
A Sipa Press, el fotògraf Eric Hadj fixa l’objectiu en els joves de La Forestière, que en l’any 20005 van ser els primers en demostrar el seu malviure dins els extrarradis de París i també d’altres ciutats franceses, revoltant-se emprant el foc per cridar l’atenció vers les seves carències.
Ian Berry extreu del seu visor les punyents fotografies de Ghana on molts infants molt petits, són venuts pels seus familiars, per una misèria com a esclaus, als pescadors de varis països veïns. Promoguda la seva venda per màfies locals.
Són els que més han atret a les companyies de televisió amb interessos ètics. Aquestes fotografies són les més emblemàtiques i que més emocionen al contemplar-les.
Finalment, l’agència Los Angeles Times amb Carolyn Cole, ens ofereix la imatge de la indefensió que rodeja l’infància, greuge que es troba arreu del món.
A Visa pour l'image exposen al mateix temps els periodistes que han estat premiats pel World Press Photo, que són les millors imatges periodístiques anuals, cosa que demostra que hi ha periodistes que a l’excel·lència professional s’hi ajunta els sentiments per les persones oprimides.
Els ciutadans d’arreu hi tenim també la responsabilitat vers les persones i la vergonya per no cridar més fort a l’empara d’aquests fets.
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
19 d’agost 2007
05 d’agost 2007
les dones al món
Són tres dones diferents o és la mateixa dona en tres societats diferents?
via: Gerra Eterna
Publicat per laberint 0 comentaris
Etiquetes: elisenda, imatges, reflexions
04 d’agost 2007
UN DOCUMENT IMPORTANT A DAFUR: LA MIRADA DELS NENS I NENES
DAFUR
· LA MIRADA DE DAFUR A TRAVÉS DELS DIBUIXOS DELS NENS I DE LES NENES. SERAN UNA PROVA DE LES MALDATS QUE NEGUEN TOTS ELS BÀNDOLS COMBATENTS. CLIQUEU CONTROL + MOUSE.- GENTILESA DE EL PAÍS
No es poden amagar les malvestats

Morir prop del poble

Quan el mal arriba tu te'n vas

Els senyors de la guerra

Sense rastre de vida
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
Etiquetes: cxta, imatges, reflexions
01 d’agost 2007
28 de juliol 2007
22 de juliol 2007
JO SÓC QUI FAIG CRÒNIQUES POÈTIQUES
Mallorca:
Fa poc que he arribat de Mallorca. No he vist ni monuments ni museus, només la catedral, tan colorista i marina.
Sí que he pogut contemplar molts i molts paisatges. A Mallorca et corprèn el color del mar i la força dels arbres.
Encara conserva gairebé sencera la seva virginitat dins una polidesa única.
Quan hi era res del que veia m’inspira el do de la paraula. En arribar, com ja suposava m’he sentit plena dels sons de les llums i de les paraules dels qui vaig deixar allà. Fotos i memòria per a estendre els records...
Cxta: 22-7-07
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
Etiquetes: cxta, imatges, reflexions
18 de juliol 2007
EL BIEL, UN ÉSSER. QUELCOM MÉS QUE UNA MASCOTA...
La teva 'mama' t'ha posat un nom mallorquí. Un nom d'aquesta terra. Més
tu estaves destinat a formar part de la família dels amants dels gats.
Ets inquiet i trapella en versió felina i suau.
Ets un MOSSEGATRIX i un DOLÇORETA. Ets atigradet i amb el misteri del
blanc: 'no hi ha res com 'lo' blanc...
Gràcies a tu, Mallorca s'ha fet més propera. Ets un celet felí. A mi em feies
molta gràcia i et poso al bloc per a la recordança...
Lleida 18-7-07 (a la tarda...)
En Biel l'afortunat
Publicat per Conxita Lladonosa 0 comentaris
Etiquetes: cxta, imatges, reflexions






















