2500dC , any 150è de la nova era, el Govern dels Pobles es va reunir per celebrar la reunió annual. Darrera la presidenta del congrés lluia un cuadre pintat feia 600 anys enrera per un pintor premonitori anomenat Goya on quatre dones feien voleiar un home amb una careta de bufó talment com si fos un ninot de drap. El quadre lluía amb tot el seu esplendor en aquesta nova era.
El Govern dels Pobles fou creat per una nova societat a nivell global després de llargues gerres que enfrentaren els pobles per la subsistència alimentària i energètica a mans d’uns governants que imposaven el seu poder en les armes, els desequilibris econòmics i el terror social com a base d’una suposada democràcia que sols beneficiava a un grup reduït de persones que finalment dugué el planeta terra i els seus múltiples ecosistemes a la pràctica destrucció. En aquell passat llunyà junt amb milers d’espècies del món vegetal i animal l’espècie humana va estar a punt de desaparèixer.
Però per allò de l’irònia històrica va arribar un dia en que es dones d’arreu del món van dir prou i des de la seva posició d’ampla majoria demogràfica van acordar en petits comités, conectats a través de la precària i arcaica xarxa de telecomunicacions que conectava el món des dels llocs més dispersos del planeta, crear i posar en marxa una societat més justa per tots i totes on les desigualtats socials van desaparèixer per esdevenir una societat on l’educació formal i emocional era la pedra angular que evitava d’arrel els problemes que el patriarcat havia desenvolupat al llarg dels milenis anteriors. Aquell quadre els recordava a totes el que no havien de tornar a fer mai més.






