Albert Pla, el trovador postmodern

descansa en pau....

Aquest va ser el primer àlbum en format CD que em vaig comprar pels volts del 1992 al Satchmo, no vaig dubtar gens, vaig anar directa on estava guardat i en sortir de la botiga vaig esperar impacient l'autobús que m'havia de dur a casa on no el deixaria d'escoltar per molts mesos, de fet aquest és un dels pocs cd's que no han deixat de donar voltes en el reproductor al llarg del temps.

Des de petita l'havia considerat com una mena d'àngel caigut ple de sentiment i delicadesa, la veritat és que no sé per què però em sentia identificada amb aquella veu trencada, ja llavors mentre escoltava els Nacha Pop. Vaig tenir la sort de dur-me molts anys amb els meus germans i gràcies a ells em vaig absorbirtots els grups que s'ha denominat la movida en els discos de l'Anna. Del Carles vaig aprendre a apreciar música més rockera i sinistra però això mereixeria tot un altre escrit.

Ja una mica més gran quan sentia la chica de ayer a les tantes de la nit en qualsevol pub fosc i ple de fum, me n'adonava que en part parlava de mi en algunes estrofes. Tot just fa uns dies va tocar aquesta cançó, la canço amb el que se'l recordarà per sempre, en un estúpid programa de tv (i que no enllaço perquè qualsevol pot trobar el video) i la va cantar en una versió prou diferent doncs les creacions canvien com l'artista al llarg del temps. La seva va ser una vida turmentada i plena d'excessos, un dels enfants terribles del panorama musical del país.

Per aquest petit homentge jo he escollit un directe a Santander del 1994:

Nacho Vega - Esperando nada

primavera'09

La primavera ha arribat i me l'he trobat escoltant els Manel. Una mica de cine, un poc de teatre, unes engrunes de sorra, algunes oliveres i molt bona companyia. (somriure)

per tu, Xesco

Ahir es va fer un homenatge a en Xesco Boix, un músic que va formar part del meu entorn musical i emocional (o al revés perquè llavors l'ordre dels factors estava estretament entrelligat). Les seves cançons em van acompanyar als campaments, a les colònies i també mentre vaig formar part del moviment escolta. Les seves melodies forment part dels moments de felicitat de la meva infància i no vull passar l'oportunitat de deixar-ne constància en el nostre raconet a la xarxa.

Ahir volia escriure'n quatre paraules com intento fer avui però estava massa indignada per les repetides càrregues dels agents antidusturbis durant les manifestacions que es van dur a terme ahir per protestar pel desallotjament del col·lectiu d'estudiants que havien fet seu l'edifici històric de la Universitat de Barcelona en contra del Pla Bolonya. Em va semblar irònic i sumament trist que en el mateix dia que es conmemorava la lluita d'un home que estimava els infants, l'educació pública i el nostre petit país el departament d'Interior de la Generalitat ordenés una càrrega policial exagerada i totalment innecessària per a uns centenars dels nostres estudiants universitàris. Sembla, salvant les distàncies, que la història es repeteix. Els actors són diferents però les accions son les mateixes avui com fa 30 anys.

Ahir haguès encapçalat l'escrit amb una imatge com la del dietarihumbert, avui prefereixo fer-ho amb un vídeo del meu estimat Xesco. Serà que amb l'edat i les medicines aprenem, aprenc a contindre les emocions.

LA MÚSICA I L 'AMOR...

Només la música i l'amor són terapèutics

17/10/08

Sigur Rós al FIB

El concert de Sigur Rós al Festival Internacional de Benicàssim del passat 17 de juliol transmès per Ràdio3

(1a part)


(2a part)


(tarda una estona a carregar, paciència!)

Les verges suicides

Deu ser la falta de costum però no sé pas per on començar. Començo pel llibre, per la pel·lícula o per la banda sonora del film?

Fa uns anys en un d'aquests canals de cine independent de televisió del cable vaig veure una pel·lícula que em va robar el cor, es diu Las vírgenes suicidas, l'ópera prima de Sofia Coppola. És un intimista retrat d'una família nord-americana i dels successos que transcorren a la família en un curt periode de temps a través dels ulls dels nois del barri on viuen. Una magnífica pel·lícula, petita i intimista, d'aquelles que a mi m'agraden. Una petita joia que va passar desapercebuda als cines comercials i a la televisió (excepte en les sessions de matinada de La 2).


La bso corre a càrrec dels Air en un álbum titulat igual que el film. El conegut grup francès de música electrònica aconsegueix accentuar l'atmòsfera melancòlica i un punt amarg del film i esdevé un element imprescindible del metratge. Aquí hi ha el videoclip de la peça central de l'album en el que apareixen algunes imatges del film per obrir boca:

La novel·la original és de Jeffrey Eugenides i es va publicar al nostre país per primera vegada a l'editorial Anagrama. Ha aparegut a les meves mans fa poc i no ha fet més que augmentar la meva devoció per aquesta història. Us el recomano, sincerament feia temps que no passava res tan bo per les meves mans. L'autor sap dibuixar d'una forma certera i senzilla aquelles sensacions que alguns sentiem quan acabàvem d'estrenar l'adolescència i que llavors ens costava tant de definir en paraules, estats d'ànim, esperances i somnis trencats.

Vivaldi, Gloria en Re Major: Et in Terra Pax

La música, el cant, els instruments: Vivaldi

El diumenge l'Orfeó Lleidatà , la Coral Stabat Mater, una petita 'ensemble' de Cerdanyola del Vallès, junt al Cor de Cambra de l'Orfeó, vam interpretar el "Glòria" de Vivaldi

En la primera part, l'Orfeó LLeidatà va donar cabuda a la música contemporània amb les següents peces:

- ‘Singapore Slings’ : D. Colomé

- ‘Elegy’: A. Castillo Olivari (subtilíssima)

- ‘Concert n. 1 per a clarinet i orquestra’: N. Díaz/ Clarinet: Mateu Farré

A la segona part es va interpretar: ‘Gloria en Re Major, RV 589’ d’ Antonio Vivaldi.

Aquest músic de l’època barroca és conegut arreu. Va ser ordenat sacerdot: ‘il pretre rosso’. Era responsable musical de l’orfenat per a noies anomenat Ospedale della Pietà. Per a elles va compondre delicioses peces amb diversos instruments.

Fa molts anys vaig tenir el goig de poder interpretar del mateix autor, el ‘Credo’. També el vam treballar a base de bé i el vam interpretar: la coral de Capellades i la de la Múnia. Encara en recordo fragments.

Ara hem de fer menció especial al nostre director, en Pedro Pardo:

“Pedro, com direigeixes per a nosaltres!!! Cada moviment és una nota. Algunes persones patien de neguit. Jo vaig pensar dins meu que aprendre's la peça bé, és una bona teràpia... Maria Josep: ets 'salvífera' (vaig pòsar en pràctica la tècnica del paladar i del punt del front, ai que bé! Gòria, ets magnífica i també els altres directors i nantrossss!

La música va fer avancar l'humanitat vers la raó i la filosofía i/o religió (ara faig de mestra-tites...). Tota la meva etapa professional, sobre tot quan vaig fer de 'mestra de català', la música em va ajudar tant!...

El NOSALTRES / VOSALTRES / ELLS, tenen fins i tot, un significat filosòfic i místic. Felicitem-nos doncs i a partir d'ara prenem-nos els actes musicals amb molts menys nervis..

Gràcies a tots i al públic...

Amb reconeixement i tendresa.

Conxita Lladonosa

SANT JORDI, PATRÓ DE SALVADOR ESPRIU

MÚSIQUES

“AL PONENT DELS DIES”

PRESENTACIÓ DEL POEMARI: “AL PONENT DELS DIES”

El divendres, 4 d’Abril vaig participar en la presentació del poemari “AL PONENT DELS DIES” de l’amic Francesc Culleré.

Ell no fa cap concessió al preciosisme, va directe a les emocions que li provoca l’espriuenc concepte de la mort en viu i en directe.

Ell ‘ens salva’ els mots. En fa un assumpte personal. Diu el que vol dir dins el clou dels seus sentiments. El preciosisme ve dels conceptes en coherència amb ell mateix.

Jo vaig parlar de la poesia que s’esdevé del pas de la vida:

“Poesia es la vida en diverses claus:

- ‘sembrados por el miedo’, deia una noia mexicana de Ciudad Juárez, parlant de la seva angoixa narrant el feminicidi que pateixen. Metàfora immensa i terrible alhora.

- “In paradisum: cantàvem el juny passat interpretant un poema bíblic dins el Rèquiem de Fauré:

“In paradisum deducant te angeli,
in tuo adventu
suscipiant te martyres,
et perducant te
in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro quondam paupere
aeternam habeas requiem.//

- O bé, el que diu el Francesc Culleré en el poema de la pàgina 29: (No he recabat el seu permís, però crec que el tinc per transcriure les seves paraules:

“Boguen boirims de mudesa

pels prats

d’aquest gener frisos

de tant masegar vanitats.

Ara és un altre temps.

I els carros

traginen balmats

per bancals terrampers on l’arada

solca absències de llunes passades.

Fútilment,

ens preserven dolences

les sàrries esfilagarsades

per tan bagatge”

(lluna).

Poesia és un misteri i un laberint, com el viure, tanmateix...

Conxita 30/03/2008 13:10:53

antònia font

Fa no massa vaig descobrir el grup Antònia Font. M'agrada molt la seva música i les seves delicades lletres. Tot just acabo de descobrir la gravació del concert que van fer a Radio3. Deixo l'enllaç perquè el pugueu disfrutar també.

Antonia Font - Batisfasco Katiusques (Concert a Radio3)

muzik

des del silenci,
des de l'estúpid no future;

una cançó
per a cada moment,
mil cançons
per recordar una vida,
aquesta.

again

ARCHIVE -Again live in Paris

silenci

sigur ros - untitled #1 (vaka)

A vegades, quan els mots costen de sortir, és més fàcil expressar-se a través de la música. Avui els Sigur Rós parlen per mi, parlen de tot allò que sóc incapaç d'ordenar en paraules. Jo, callo.