“AL PONENT DELS DIES”

PRESENTACIÓ DEL POEMARI: “AL PONENT DELS DIES”

El divendres, 4 d’Abril vaig participar en la presentació del poemari “AL PONENT DELS DIES” de l’amic Francesc Culleré.

Ell no fa cap concessió al preciosisme, va directe a les emocions que li provoca l’espriuenc concepte de la mort en viu i en directe.

Ell ‘ens salva’ els mots. En fa un assumpte personal. Diu el que vol dir dins el clou dels seus sentiments. El preciosisme ve dels conceptes en coherència amb ell mateix.

Jo vaig parlar de la poesia que s’esdevé del pas de la vida:

“Poesia es la vida en diverses claus:

- ‘sembrados por el miedo’, deia una noia mexicana de Ciudad Juárez, parlant de la seva angoixa narrant el feminicidi que pateixen. Metàfora immensa i terrible alhora.

- “In paradisum: cantàvem el juny passat interpretant un poema bíblic dins el Rèquiem de Fauré:

“In paradisum deducant te angeli,
in tuo adventu
suscipiant te martyres,
et perducant te
in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro quondam paupere
aeternam habeas requiem.//

- O bé, el que diu el Francesc Culleré en el poema de la pàgina 29: (No he recabat el seu permís, però crec que el tinc per transcriure les seves paraules:

“Boguen boirims de mudesa

pels prats

d’aquest gener frisos

de tant masegar vanitats.

Ara és un altre temps.

I els carros

traginen balmats

per bancals terrampers on l’arada

solca absències de llunes passades.

Fútilment,

ens preserven dolences

les sàrries esfilagarsades

per tan bagatge”

(lluna).

Poesia és un misteri i un laberint, com el viure, tanmateix...

Conxita 30/03/2008 13:10:53