per tu, Xesco

Ahir es va fer un homenatge a en Xesco Boix, un músic que va formar part del meu entorn musical i emocional (o al revés perquè llavors l'ordre dels factors estava estretament entrelligat). Les seves cançons em van acompanyar als campaments, a les colònies i també mentre vaig formar part del moviment escolta. Les seves melodies forment part dels moments de felicitat de la meva infància i no vull passar l'oportunitat de deixar-ne constància en el nostre raconet a la xarxa.

Ahir volia escriure'n quatre paraules com intento fer avui però estava massa indignada per les repetides càrregues dels agents antidusturbis durant les manifestacions que es van dur a terme ahir per protestar pel desallotjament del col·lectiu d'estudiants que havien fet seu l'edifici històric de la Universitat de Barcelona en contra del Pla Bolonya. Em va semblar irònic i sumament trist que en el mateix dia que es conmemorava la lluita d'un home que estimava els infants, l'educació pública i el nostre petit país el departament d'Interior de la Generalitat ordenés una càrrega policial exagerada i totalment innecessària per a uns centenars dels nostres estudiants universitàris. Sembla, salvant les distàncies, que la història es repeteix. Els actors són diferents però les accions son les mateixes avui com fa 30 anys.

Ahir haguès encapçalat l'escrit amb una imatge com la del dietarihumbert, avui prefereixo fer-ho amb un vídeo del meu estimat Xesco. Serà que amb l'edat i les medicines aprenem, aprenc a contindre les emocions.