20 de desembre 2008

dimarts, dimecres, dijous... qui sap, què importa

sola
entre la grava
prenent el sol
sol, sol, sola.
esperant 
la comunió diària
que finalment
un dia em durà
a la redempció
del pecats,
dels malalts.

mentrestant
m'aïllo aquí
en un raconet,
lluny dels mortals
i dels normals.
quatre murs
amb altes reixes
i pastilles de colors
per tornar a entreveure
per uns moments
la vida en technicolor

(en contrucció)






2 comentaris:

  1. un mal dia el pot tenir tothom

    ResponElimina
  2. Per ser que està en construcció, els maons que has emprat no són de mur sinó de porta oberta o per obrir... Ella

    ResponElimina

Us demanem una mica de respecte i comprensió vers les opinions dels altres. Aquest espai està moderat i no s'accepten trolls.