irònicament,
la microestructura dels meus pensaments
flaqueja com la macroestructura de l'economia;
sembla que la injecció de capitals
resulta tan inútil
com l'augment d'estabitlitzadors químics
pels meus neurotransmisors.
mentre,
ens diuen que tinguem paciència,
que deixem que els gurús,
els que en saben,
apliquin les correccions necessàries
perquè tot torni a la relativa normalitat.
08 de març 2009
crisi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Tu, sense ser cap gurú, tens la suficient intel.ligèngia i valor per trobar dins el teu temps, el mètode per anar al centre del teu equilibri, potser amb l'ajuda dels especialistes fins a allò que avui et fa falta, essent tu el principal d'entre tots ells. Em sembla. Mm.
ResponEliminasi? això creus de debò?
ResponEliminaSegur que haguessis votat a l'Obama d'haver-ne tingut l'oportunitat.
Una comparació molt interessant i original. M'agrada!!
ResponElimina