www.laverdad.es
MARIAM
Mariam. Venies de l’Argèlia
ofegada en sang.
Tenies el cabell
negre com l'atzabeja,
fent empara
als teus ulls brillants
negres i insegurs.
Vas acabar
escrivint poemes
de nena petita
recent alfabetitzada.
Eres tan feliç
vestida amb la roba
i les danses
del folklore català.
S’han succeït els dies
i mai més t’he tornat a veure
malgrat ser la nostra,
una ciutat petita.
En un carrer
de molts passos
hi ha un monument
amb noms de dona.
Un dia hi escriuré el teu.
Cxta dissabte, 16 / maig / 2009
16 de maig 2009
LLEI D'ESTRANGERIA
Publicat per Conxita Lladonosa
Etiquetes: poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
La llei d'estrangeria: a les persones no els hi posen ni cara ni sentiments. Només són emigrants per a explotar-los o per expulsar-los.
ResponEliminaAlfabetitzar alguna criatura, és la contra. És anar a favor de la persona. Com a ciutadà t'ho agraeïxo. Artur Boncompte