HEUS ACÍ UN POEMA QUE PERTANY A "LLUNARI" DEL POETA MANACORÍ: JOSEP LLUÍS AGUILÓ
Les Onades, les gleves de petroli,
el fum de les explosions, el foc
negre, la llum incerta, la pistola
ceràmica, tots els femers farcits
de nosaltres, l'òrfena carn de llauna,
l'electrònica devastada, els cables
de colors tallats, el teu sexe eixut,
la cara esclafada al vidre del cotxe,
els tumors interns i externs, el fibló,
la derrota, la mar extenuada.
La metàstasi de l'apocalipsi.
PUBLICAT COM UN SERVEI PR APRENDRE A ESCRIURE POESIA...
11 de març 2009
RESPOSTA A "CRISI" AMB UN ALTRE POEMA
Publicat per Conxita Lladonosa
Etiquetes: poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
QUE BO!!!!!
ResponEliminam'has deixat astorada però a veure, anem per la llicó que sóc una mica tòtila, he d'entendre que una poesia pot ser un seguit d'enumeracions i/o metàfores sense més conectors que una coma? En aquesta poesia no hi ha cap verb, cap frase que segueixi el típic paràmetre de subjecte + verb + complements.... anava per aqui?
(estic molt il·lusionada, això té un cert paralelisme amb la UOC, oi?)