
VIDALBES
(Homenatge a Màrius Torres o bé endevinalla)
Jo veig cada dia les vidalbes.
Les veig quan son blanques i estrellades,
quan s’amaguen darrere les fulles
com mans d’elfa vegetal,
quan floreixen
en mig de camps humits,
quan donen fruits vermells:
tendres, ben tendres.
Tu has vist vidalbes?
No, oi?
Les imaginava el Màrius
fa cent anys.
Les veia cada matí
la REINA ELISENDA
la del nom bonic
i l’única que encara era gòtica....
01 de maig 2010
TENDRE HOMENATGE
Publicat per Conxita Lladonosa
Etiquetes: poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us demanem una mica de respecte i comprensió vers les opinions dels altres. Aquest espai està moderat i no s'accepten trolls.