cel gris brut

M'he despertat justa de temps, as ever ultimament, he preparat cafè. M'he pres les pastilles del matí. M'he vestit i per sort he trobat el bus davant de casa. He arribat a la visita del metge, un de tants darrerament, i mentre esperava el meu torn he passat les pàgines couché d'un parell de revistes de la faràndula plenes de somriures i amor m'ha començat a envaïr l'ansietat, també as ever ultimament. He entrat a l'impersonal despatx i després de recitar de corrua de medicaments que prenc m'han donat cita d'aquí quinze dies i una carta pel psiquiatra.

He tornat caminant per l'eix comercial, he entrat a gairebé totes les botigues de roba i res m'ha fet el pes. A les botigues on venen bosses i mocadors tampoc. A la llibrería on acostumo a desfermar la impulsivitat consumista m'he atabalat entre tants llibres, semblava que m'haguèssin de menjar. He tornat a casa i des de la finestra tot continuava d'un color gris brut. Me'n vaig a dormir, demà segur que surt el sol.