HOMENATGE ALS CINC BOMBERS MORTS TOT ESCOLTANT DOWLAND

Taller de tradució

Quan no t’adorms a l’hora habitual d’altres dies, pots veure que en comptes de les bajanades diàries dels polítics, el protagonista resulta ser el vent que fa parella amb el foc per fer una sembra de mort.
Cinc homes ferrenys i disposats i tots els vellets de geriàtric de CabanaBona, que se’n van lliurar per pocs metres, han estat a mercè del destí.
Vaig escriure en un paper els meus sentiments i encara els poemes de Joan Margarit del llibre “Joana”. El mestre que es tradueix a sí mateix. Vaig recordar un antic taller de traducció on es posava de manifest l’art de la traducció.
La definitiva versió anglesa és de l’Elisenda Baldomà. Totes dues volem creure en l’energia còsmica i de moment hem llançat els daus de les paraules que encripten sentiments.

Deixarem passar primer a Joan Tamarit el mestre. Que empra els seus mots de dolor amb una civilitat que et corprèn i després vindrà L'EXTRANY ENCONTRE que em va permetre afeblir el dolor que he sentit fa uns moments...


L’ALBA A CÀDIZ

L’oceà emboirat davant l’hotel.
Les llargues línies d’escuma grisa
dibuixen una barra “d’arrecife”(escull)
davant la balustrada de la platja.
He sentit el teu nom pronunciat
pel llenguatge del mar. Diu que te’n vas.

Planejant les solitàries cigonyes negres.
No sabré què és el que saps de mi,
ni en quina veritat hem estat junts
ni si hi serem per sempre. No pot ser
un mal dolor el dolor que ve de tu
per aquest tèrbol mar. Desembre.
L’últim desembre amb tu.
Després buscar
dintre de mi la teva veu perduda.


EL ALBA A CADIZ

Delante del hotel el mar brumoso.
Las largas líneas de la espuma gris
dibujan una barra de arrecifes
ante la balaustrada de la playa.
He oído tu nombre
pronunciado en la lengua del mar. Y dice que te vas.

Lo repiten las negras, solitarias cigüeñas
que en el silencio planean sobre el agua.
Nunca sabré qué es lo que sabes de mí,
ni en qué verdad hemos estado juntos,
ni si en ella estaremos para siempre.
Este no puede ser un mal dolor
si es un dolor que viene desde ti
por ese turbio mar.
Diciembre, el último diciembre juntos.
Después, buscar en mí tu voz perdida

JOAN MARGARIT.- poesía Hiperión
Joana (“L’alba a Càdiz”)


EXTRANY ENCONTRE

EXTRANY ENCONTRE

Un extrany encontre
ha tolit totes les hores vostres
en tota aquella impenerable obscuritat
sense cap engruna de boira
humida i amatent...

Una llum maleïda i amarga
s’hi està per devorar la bellesa
del ginebró i del roure.

Regna ara el carbó
on s’hi estatjaven
la pell i l’escorça.

Carbo avui homicida
malversant la seva consciència
compartida entre les brases sense aconseguir-ho:
la destrucció s’acaba oblidant
el record mai no s’esborra.



UN EXTRAÑO ENCUENTRO

Un extraño encuentro
ha roto todas vuestras horas,
en toda vuestra oscuridad imperante
sin ninguna brizna de niebla
húmeda y benigna.

Sólo una luz maldita y amarga
queda devorando la belleza
del roble i del enebro.
Reina ahora el carbón
dónde fue piel o fárfara. (corteza)
carbón ahora inútil
intentando borrar recuerdos
entre las brasas,
sin conseguirlo:
la destrucción se olvida
el recuerdo permanece.

Conxita Lladonosa 22-7 -09