DESORI
Canto cançons sovint
quan puc,
quan en sé
o les escolto.
Afino amb molt esforç
notes i síl•labes
en un desfici incessant.
I dins l’assidu garbuix
desafino sovint
les notes i les sil.labes de l’ànima.
Altrament,
tothom en sap
de cants d’amor: afinats
perfectes.
Cançons tan fàcils.
Més cor endins,
en algun balmat dels sentits,
jo,
perdo les octaves geomètriques
i malverso llavors les tonalitats
quasi sempre menors
d’aïllada malenconia.
El LA, s’hem fon
per molt que ‘la concertino’
me n’assenyali el camí...
I, des d’algun veral
de les esferes pitagòriques,
m’arriba un inici d’arpegi
que em permet tornar a entonar
o amb la veu o amb el silenci
cadències noves
no escoltades
dins el meu desori repetit...
CXTA LLADONOSA.- 03/07/2008 16:35







El desori sempre es abans de la música...
ResponElimina