Titulars que em recorden un poema de Roselló-Pòrcel

TERRORS

Hem llegit titulars i notícies als diaris. Als emigrants els retornaran saben lo dificultós que és. Els que llegim diàriament els periòdics ja sabem com va aquest afer, degut amb els pocs acords diplomàtics que hi han entre els països. Després de les pasteres l’expulsió que a la pràctica es converteix en empresonament.

També hem vist titulars sobre la marginació d’emigrants a l’escola. Si és fa bé, no hi ha res a dir per què el degoteig d’alumnes no escolaritzats durant el curs pot acabar amb la salut mental que qualsevol mestre o mestra. Si és fa com la implantació ‘de la reforma’, pobres infants.

Hi han pocs diner i cal conservar l’escola concertada, amb tots els seus privilegis, mai qui mani. Ahir una jove que de petita va ser alumna meva m’ho confirmava.

Bartomeu Roselló-Pòrcel, un poeta jove mallorquí, va compondre un poema magistral abans de la seva mort l’any 1936, a conseqüència de malaltia. Ahir llegint el diari me’n vaig recordar. No he pogut trobar l’extraordinària versió cantada de Maria del Mar Bonet. Maldaré per poder fer-ho més emdavant.



RONDA AMB FANTASMES

Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Maria del Mar Bonet)
Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre la perversa llunyania,
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament, malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides,
quan veig el llit amb el mort
viu entre els llençols i serenades a la plaça
i remor de ganivets enfora,
més terrible per tantes coses
endevinades durant la fuga
per les fosques allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Les filles del silenci presents i vigilants
em porten sempre la perversa llunyania
saben el meu espant,
el meu instant d'espant,
d'isolament malenconia i agonia.
Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes
estèrils arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Enviat per Conxita Lladonosa.- Lleida