SOCIOLOGÍA SOBRE LA DIVERSITAT DE LA 'MAMA'...

ENFILAR L'AGULLA

Vaig viure un grapat d'anys a Capellades, a la comarca de l'Anoia. A part del mercadet del dimarts, hi havia una fira anyal, on veníen artesania i aliments de qualitat. Prop de la placeta 'del Tall de Conill' s'hi instal.lava una paradeta amb estris per fer labors. N'hi havia un de molt curiós: un atuell per enfilar agulles. Jo sempre pensava:

-M'aniria bé-, però es veu que en aquell moment encara gastava pretencions i afegia dins meu:

-Ja tindràs temps. És massa aviat-. Va anar passant la vida i el Carlos, l'Elisenda i jo vam tornar a Lleida. Els fills grans: l'Anna i el Carles, es van quedar a la comarca per mor de la seva feina.

La vista es va anar espatllant i vaig necessitar ulleres bifocals, -aquelles que et fan tòrcer el coll per tantes coses-. Em vaig 'arrucar' per no haver-me comprat l'enfilador que mai més en cap fira l'he tornat a veure.

L'Elisenda, quan feia un curs de fotografia, em va fer la foto sense avisar. De fet és un document sociològic. Vestida per estar per casa, no massa ben pentinada, amb un gest reconcentrat per afinar la pacífica punteria d'enfilar una agulla i la cara rentada. Les 'mames', abans de sortir al carrer, ens posem el tònic facial, el serum antiarrugues, la crema hidratant, un maquillatge lleuger, una ratlleta als ulls, un toc de rimmel i un pintallavis discret. Es veu que és "l'etern femení", malgrat ser feminista i d'esquerres, procurant adesiara que cap medi de comunicació: -parlo per mí-, ens converteixi en titelles.

La foto al darrera conté un poema que em va emocionar molt, ja que la relació entre mare i filles de vegades trontolla. Devia ser un regal pel meu sant. Ho dic perquè vaig vestida d'hivern...

Fer-se gran vol dir guanyar en records, tendresa i amor pels nets, a banda de seure sovint:'al banc del sinofós'.

Conxita Lladonosa


POEMA DE L'ELISENDA BALDOMÀ