¿?
Com si fóssim mags sense identitat sexual
d’aquells dels antics misteris,
recorrem la Terra
sense cap por per la manca de camins.
Amb un tarannà burleta
anem sotjant els rictus de suficiència
dels orats que ens acompanyen.
Sorgeixen distàncies i revolts
per mantenir entre els peus i la ment
un espai potser encara incontaminat
fruït els pensaments
que bíblicament s’esforcen
en grifonar, en terra estèril.
Quan retrobem sense afany
senderes ja sotjades
cal evitar traces d’envaniment.
N’hi ha prou amb agrair
el frec d’esborrar el fracàs
- que només és un punt de mirada -,
per reemprendre els guals
per els rierals de demà,
EN PAU...
Iraine






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us demanem una mica de respecte i comprensió vers les opinions dels altres. Aquest espai està moderat i no s'accepten trolls.