ATLÁNTICO

OJOS NEGROS POSADOS EN TIERRAS ATLÀNTICAS

Supe de tu dolor.
que me constriñó el pecho
desde nuestra lejanía.

Me abracé a tu miedo
mientras
las olas de tu mar
se deslizaban suaves
sobre las salinas arenas
suavemente,
sin herirte.

Para que conservaras tu silencio
entre tu gente;
por ellos,
tu angustia

Yo abrí las manos por ti,
todas las puertas,
todas los sendas.

Dejé pasar por ellas
todos los peligros
todas las zarzas de dolor

No hubo murallas;
pasó de largo tu zozobra
i te prendí de mi corazón
gastado, herido

I así pudo finalizar
la historia paralela
entre dos almas…

JOSEP PRENAFETA I GAVALDÀ

TORNA A DESPERTAR INTERNALITATS

DESPERTAR ENTRE EL DOLOR I L'ENYORANÇA ALS SERS ESTIMATS...

Fa massa temps que no tenia ganes d’escriure, per tant el bloc estava parat encara que no perdut.

Motius sempre n’hi ha per tornar a començar com el temps es va escolant i ens mou a canvis no sempre plaents.

Van començar amb esdeveniment relacionats amb la mort. Em va deixar el meu cosí Juli: tímid com jo i treballant sempre per la humanitat propera. Va començar de sacerdot i va acabar d’educador de carrer a Suïssa passant per dos matrimonis i un fill. Ens el van arrabassar i no pas la vida. Em va deixar uns toc de violoncel i un record resplendent.

També se’n va anar a l’altre límit, l’amic Isidre de Capellades. Una de les persones més art treballant la fusta i la música amb la seva veu, prop meu a la Coral Noves Veus d’aquell indret. És un ser per no oblidar.

Va tornar als orígens un pintor il•lustre de la meva ciutat, n’Ernest Ibañez amic del meu pare. Va regalar-li dues de les seves obres com a bons companys que eren. Les recordo penjades al pis on vivíem.

I encara com a cantaire de l’Orfeó Lleidatà, vam acomiadar amb admiració i recança, el mestre Josep Prenafeta, compositor de sardanes. Precisament en el moment del traspàs estàvem assajant la seva sardana: “Sé una ciutat molt lluny d’aquí”, que era un lloança primerenca al poeta Màrius Torres, musicant aquest poema que anava emocionant les generacions de cantaires i músics.

Va rebre molts homenatges com ara la Creu de Sant Jordi. La banda municipal que ell va donar-li suport, a l’acabar la cerimònia religiosa, van tocar amb una gran emoció un Rèquiem molt solemne.
No hi va haver tristesa sinó alegria i enyorament.

Cxta. Març del 2011

MATÍ

infojardin.com


MATÍ

Cada matí
intento encalçar
la sort del dia
entre les plantes del meu balcó
i l’aigua sota el cel.

Començo de nou
apartant com puc l’angoixa.

Algú d’ulls brillants,
els adreça
als indrets que l’envolten.

Em dóna la mà
dins la companyonia llunyana
que ara tinc.
Ella encara llueix somnis
mes...

jo ja sóc una llavor
oculta en terra de bé.
Alhora,
el mar s’exalta
i la boira planeja
sobre els meus sentits.
Tendrament, com sempre

Cxta Lladonosa. 07/11/2010 18:05
Per a la Glòria Mengual Vime

DICCIONARIS

Diccionaris de Nació Digital

DINS L'INSOMNI

WWW.ELVIAJERO.COM


LLAVORS

Totes les nits d’insomni
em recordo de veus, olors i pells
que ja no trobaré en cap carrer
ni en cap casa.

Enyoro aquells dies
i maldo dins meu
per conservar alguna llavor
per la vida de demà.

Tinc la voluntat de ser feliç
entre els fils audaços
de l’obscur dolor.

Algun dia veig els infants,
nostres o no, i sempre
el somrís torna a mi
per perdre’s entre la boira.

Tot i que sé
que només els núvols
empaiten i
envelen
el Sol

CXTA. LLADONOSA