Potser és això. Potser posar-se bona,
madurar i tal,
és qüestió d'apendre a dir
no.
a aceptar treballs que em desgasten
i que mai recompensen prou bé
a voler arribar a tot arreu
a intentar demostrar continuament el que no cal
a ser perfecta, en definitiva.
(començo a estar cansada)
08 d’octubre 2007
Etiquetes: elisenda, poesia, reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Tens tota la raó, jo també crec que es això. Prou de sentir-nos culpables cuan no donem la talla, o pensem que no l' hem donada¡¡ Prou de baixar la nostra autoestima devant les incomprenssions dels demés¡¡¡ es problema de ells. Una abraçada. Ioga
ResponElimina